Avui era dia de donar un cop sobre la taula. I ho hem fet. Gran partit de l’ICG Força Lleida davant un ex ACB, el Betis.
Inici intens i dur a l’Espai Fruita Barris Nord on els dos equips buscaven començar dominant en joc i anotació. Hasbrouck es posava l’equip a les espatlles dirigint i anotant quatre punts d’inici, però ràpidament s’asseia a la banqueta en cometre la segona falta personal. Betis, encertat des del triple agafava un còmode avantatge (4-11) que duraria poc. Krutwig es feia amo i senyor de la pintura agafant el rebot i anotant sis punts crucials per enganxar-nos al lluminós de nou (10-11). Semiunovic capgirava el marcador i posava l’ICG Força Lleida per davant amb grans minuts de l’equip. El rival, però, tornava a trobar l’encert des de la línia exterior per situar l’empat a 14 i escapar-se de dos al final del primer període (16-18).
Capgirava el marcador l’equip lleidatà amb Osvaldas Matulionis anotant des de la línia de 6,75 i des de sota cistella amb una jugada de connexió total amb Krutwig. Hasbrouck tornava a pista com si no hagués descansat el canell de la mà. Al seu triple s’hi sumava Matulionis per posar el 36-31 a 02:37 del descans. Ho parava Bruno Costa sense pensar-s’ho. El Barris exercia pressió i l’ICG Força Lleida mantenia el pols posant dos punts més per ampliar l’escletxa, però un triple sobre la botzina del Betis feia desfilar els equips a vestidors amb un ajustadíssim 38-36.
Intercanvi cistelles a la tornada de vestidors amb igualtat màxima. Poc es distanciava l’electrònic al llarg dels minuts, fins que Kenny, altre cop de tres posava els sis punts de marge a menys de tres minuts per al darrer quart (57-51). Costa tornava a demanar temps mort per no desenganxar-se del partit, però Hasbrouck estava endolladíssim des de la línia exterior i això, sumat a què l’equip responia als punts visitants, permetia a l’ICG Força Lleida anar als últims deu minuts amb set punts d’avantatge (64-57).
Ens tenen acostumats Brito i Kuath a regalar-nos un alley-oop, i ha arribat en l’inici del darrer quart per posar el 66-57 que feia embogir el pavelló. Malgrat això, ningú es relaxava. “Lleida, Lleida…” cantava l’afició, i tallava jugada l’equip en un atac andalús. Defensava bé l’equip de Gerard Encuentra quan el rival estrenyia en atac. Els contraatacs acabaven amb tres punts de Brito i dos de Simeunovic per situar-nos deu punts per davant quant faltaven cinc minuts per al final (71-61). Gerard Encuentra demanava soroll i que l’afició no parés d’animar fins al final per a portar l’equip a la victòria i regalant una magnífica jugada final d’equip amb passades ràpides per a culminar amb triple de Brito. Temps mort de Gerard Encuentra a tres segons del final i cistella d’Hasbrouck com a cirereta del pastís (88-76).
