Victòria de prestigi en el moment més inesperat. L’ICG Força Lleida va sumar la primera del curs tenent-ho gairebé tot en contra. L’Alacant, amb una plantilla feta per optar a tot, arribava després de perdre amb l’Oviedo en l’estrena al Pedro Ferrándiz després de dues pròrrogues, i amb l’orgull tocat. I en canvi, Gerard Encuentra no podia comptar ni amb el lesionat Mark Hughes ni tampoc amb Juani Marcos, encara pendent dels tràmits administratius per obtenir el passaport comunitari (i amb la plantilla encara sense tancar, no cal oblidar-ho). Amb aquest condicionants, costava imaginar un resultat positiu. I l’arrencada del duel semblava adobar aquesta teoria: El matx va començar amb l’Alacant endollat. Un parcial de sortida de 0-5 els donava els primers avantatges davant d’un ICG fred i imprecís. De mica en mica, però, els bordeus van començar a entrar en el partit atacant l’anella rival i amb un 6-0 que retornava la igualtat (6:40, 1Q). Aquesta exuberància ofensiva es va tallar en sec: El partit va entrar en una fase marcada per les errades i la manca d’encert, que va fer que cap dels dos equips veies cistella durant més de quatre minuts. Va ser Ibou Badji qui, amb un tir proper i amb una esmaixada després d’un alley oop servit per Lafuente va centrifugar el partit abans d’arribar al final del primer quart, amb Cuéllar -el millor del partit- sumant-se a l’ofensiva per ampliar el parcial fins el 12-0. L’Alacant va estar nou minuts sense anotar. Tota una dada.
Al segon quart, el panorama va seguir sent favorable als de l’ESPAI FRUITA, que tot just arrencar van obtenir una màxima renda de nou punts (14-5, 9:32 2Q), encara que els de Gonzalo García de Vitoria van millorar les seves prestacions i van retallar diferències aprofitant el seu encert exterior i una duresa al límit sota cèrcols (21-19, 5:40 2Q). Aleshores es va entrar en una fase d’igualtat trencada per cinc punts consecutius de Michael Carrera que permetien una mica d’oxigen davant l’assetjament alacantí. Tanmateix, al descans s’hi arribava amb una altra cistella visitant anotada per Arcos en l’últim sospir i que deixava els visitants molt, molt a prop (31-29).
Van Zegeren inaugurava les hostilitats en el tercer període i empatava el partit, mentre que Matulionis amb un triple posava l’Alacant per davant (31-34, 8:47 3Q), en el que semblava una rèplica de l’inici del partit. El guió, no obstant, no era el mateix. Aquest cop, els visitants no patien cap sequera. Dues jugades de 2+1 i un triple els atorgaven la màxima renda i obligaven Encuentra a aturar el partit (36-43, 6:54 3Q). L’ICG reaccionava, i a copia de suor aconseguia recuperar distancies i posar-se novament per endavant (49-47, 3:00 3Q). El quart l’acomiadava una cistella de Cuéllar per establir el 53-49 i deixar-ho tot per decidir en un ultim període d’infart.
I aquest arrencava amb la maquinaria bordeus en plena combustió. Entre el final del tercer quart i l’inici de l’últim, els locals encavalcaven un parcial de 15 a 6 que els possibilitava el control del partit (64-53, 5:19 4Q). El rebot era netament lleidatà, i això era determinant en un moment on els nervis podien fer acte de presència, com així va ser. El Lucentum va pressionar, va pujar línies i va retallar tota la diferència després d’un temps mort (66-66, 1:00, 4Q) . Cuéllar, amb 68-66 i 35 segons, va fer la seva cinquena personal i això va donar 3 tirs lliures a l’Alacant, que nomes en va fer un. 68-67, però en l’atac següent, els de l’ESPAI FRUITA no van poder anotar. 11’9 segons per a què el Lucentum fes l’última jugada i s’endugués el triomf…però van esgotar els cinc segons sense treure de banda, i la pilota va passar a ser lleidatana. Falta personal sobre Carrera, que fa un dels dos tirs lliures, i en l’última opció, nova i definitiva pèrdua de pilota alacantina, que va precipitar la primera victòria de l’ICG aquesta temporada. Partit de coratge, entrega i talent; senyals d’identitat d’un conjunt que va saber inflamar l’afició com feia temps que no passava. Això promet.
